NoeeeMii*

When was Mark Twain born?

- Mark Twain (real name: Samuel Clemens) was born on November 30, 1835, in Florida, Missouri.
Samuel Langhorne Clemens was born November 30, 1835 however his better known pseudonym was born February 3rd, 1863 when he signed a humorous travelogue "Mark Twain".

When did Mark Twain marry Olivia Langdon?

- February 2, 1870 is when Twain got married to Olivia Langdon.

Three Mark Twain Jobs?


- He was a reporter, a publisher, and a riverboat pilot.


When did the adventures of tom sawyer by mark twain take place in?


- 1876

Was mark twain for or against slavery?


- In Twain's books "The Adventures of Huckleberry Finn" and "The Tragedy of Pudd'nhead Wilson" he is eloquently anti-slavery. This theme is repeated in any of his other works.
There are also some articles he wrote that were obviously anti-slavery.

Why did Samuel Clemens use the pen name Mark Twain?


- Mark twain is a term used in steam boat piloting it means the water is 13 feet deep mark twains dream job was to be a pilot of a steam boat so he used the term as his pen name.

What books did Mark Twain write?


- Samual Langhorne Clemens (AKA:Mark Twain ) wrote: Adventures of Huckleberry Finn, and Adventures of Tom Sawyer.


Answer:

... and:


1601, A Connecticut Yankee in King Arthur's Court, A Dog's Tale, A Double Barrelled Detective Story, A Horse'sTale, Alonzo Fitz and Other Stories, Captain Stormfield's Visit to Heaven, Chapters From My Autobiography, Christian Science, Complete letters of mark Twain, Curious Republic of Gondour, Editorial Wild Oats, Essays on Pauk Burget, Eve's Diary, Extracts From Adams Diary, Fenimor Cooper's Literary Offenses, Following the Equator, Golsmith's Friend Abroad Again, How to Tell a Story, In Defence of Harriet Shelley, Is Shakespeare Dead, Life on the Mississippi, On the Decay of the Art of Lying. Personal Recollections of Joan of Arc, Roughing It, Sketches New and Old, Some Rambling Notes on an Idle Excursion, The 30,000 Dollar Bequest and Other Stories, The American Claimant, The Facts Concerning the Recent Carnival of Crime in Connecticut, The Gilded Age, The Innocents Abroad, Letters from Earth, The Man Who Corrupted Hailleyburg, The Mysterious Stranger, The Prince and the Pauper, The Stolen White Elephant, The Tragedy of Puddi'nhead Wilson, Those Extraordinary Twins, Tom Sawyer Abroad, Tom Sawyer Detective, What is Man.


What was Mark Twain's last book?


- "Mark Twain's Autobiography" published posthumouly.


Why was mark twain important?


- Mark Twain was important because he informed our country about the things that went on all over the world through his many writings that brought people's attention. He did this by traveling and documenting his observations into a humerous story.

What is the connection between Mark twain and Halley's comet?


- It is believed that Mark Twain (aka Samuel Clemens) was born the same month as the passing of Halley's comet in November 1835. Halley's Comet passed on November 10th 1835 and Twain was born November 30th 1835. Twain vowed he would "go out"with the passing of the comet, as it passes in 75 year cycles. Halley's comet passed again April 20th 1910, Twain passed April 21st 1910.

What is Mark Twains real name and what is he famous for?


- The answer is samuel L . Clemens

What era is the writings of Mark Twain?


- Mark Twain wrote during the late 19th century, in the era he termed "The Gilded Age."

At what age did Mark Twain start writing?


- He started writing at age 12 shortly after his fathers death.

Comments (0) Full article

Analitza la imatge:

1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el quadre en el context de la Revolució del 1830.

- Es tracta d'una pintura de la revolució de Juliol de l'any 1830, mostra una dona (la llibertat) guiant al poble, i cada personatge representa una cosa en concreta, la juventut, la burgesia, els pagesos ... etc i de fons França cremant-se. La gent que hi surt sembla despavorida i també hi ha gent morta, amb roba blau o blanca, i la sang (vermella) que representa els colors de la bandera francesa.
La dona simbolitza la llibertat guiant al poble per un nou camí, i porta un barret frigi, que simbolitza el poble francès, i els pits nus, que simbolitzen l'emancipació i la llibertat.

2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i 1848? A quins països van tenir èxit?

- Caracteristiques: presenten les revolucions del 1820 i 1848 es el Sufragi  universal, Subirania popular i igualtat  social.Van tenir èxit als països de Bohèmia, el nord d’Itàlia i la Confederació Germànica.

Comments (0) Full article

Analitza el gravat:
 
1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.


- A la fotografia, s'expressa que els que estan reunits no poden expressar-se com a ells els hi agradaria, al cap tenen una mordassa que els hi cobreix la boca, i alguns tenen expressions de molta preocupació, altres volen el torn de paraula, altres pensen... Sembla que ningú els escolti. Hi ha molta repressió de la llibertat. Al cartell diu "Fins quan tindrem dret a pensar" que també expressa ela represió que hi ha per poder expressar-se amb l'antic règim restaurat,ningú pot dir res sense permís.

2) Situa la caricatura en el context històric.

- Està situat a l'absolutisme, que és el retorn de l'antic règim. Situa la caricatura en el context històric. Esta situat a l'absolutisme, que es el retorn a l'antic règim. En la caricatura es pot veure la "prohibició" que hi habia abans per poder expressar-se i per poder parlar lliurement.

Comments (0) Full article

Nascuda a Montauban, en una família humil. Es va casar molt jove i es va quedar vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es va traslladà a París on es va canvià el nom i va emprengar una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.



El 1789 es va abocar a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan va escriure un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 va escriure la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat. La seva Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana començava amb les següents paraules:

"Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta."

Seguint la línia de Montesquieu, va defensar la separacióde poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s'opongués a Robespierre i Marat.

Per les seves idees polítiques va ser guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l'autora d'un cartell girondí.

Comments (0) Full article

Treballa amb la imatge:

 1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments

- El tercer estat comença a agafar armes per revelarse contra els privilegiats.
- L'home que hi ha a terra es un burgés,dels que son de peus el que te el barret gran es un noble i l'altre que va tot de negre es un eclesiastic.
- Les noves ideologies:

la contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.
Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...



Treballa amb el text:
 

- Els principis i els drets s'estableixen en aquests articles de la declaració de drets d'home són:
 · Drets civils i polítics.





Treballa amb la imatge:
 
1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en
aquest gravat.


Respon les preguntes:
 
1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?

-Les reformes produïdes durant el període (1789- 1791) solament satisfeien a un grup de la població i a més van trobar l'oposició del rei i dels contrarrevolucionaris, provocant la caiguda de la monarquia.
A la fi d'aquest període tres fets provocaran la desaparició de l'assemblea i també la caiguda de la monarquia.
    · L'actitud de Luis XVI: va fer veure que donava suport als canvis i no obstant això va conspirar amb els contrarrevolucionarios.

Al juny de 1791 el rei fuig de París, és detingut en Varennes i retornat a París. Això va crear desconfiança en el monarca i la ruptura del rei i el poble.
    · Fracàs d'alliberar al monarca. Àustria es considera defensora de l'absolutisme i declara la guerra a

França amb l'objectiu de reinstaurar la monarquia absoluta. L'exercito austríac arriba fins a les portes de París on van ser derrotats.
    · Radicalització de les masses populars. Davant la situació de fam, misèria, inestabilitat... els sans-culottes surten al carrer i el 10 d'agost de 1792 assalten el palau de Tulleries, lloc on estava presoner el monarca.

Això provoca la destitució del rei, i la proclamació de la república, i l'inici de l'etapa mes revolucionària i radical de la R.F.

2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina?
Com es va acabar i per què?

- Constitució de1793. Que recull els principis de democràcia social. (Sufragi universal, sobirania popular, amplis drets a la igualtat i a la llibertat).
- Lleis socials:

• Llei de màxims: que regula els preus dels productes bàsics
• Decrets Ventosos: es recullen amidades de tipus social (pensions d'accident, de viduïtat.... A favor dels mes desfavorits).

Però els jacobins van haver de plantar cara a dos problemes:

• La guerra exterior, per a això van millorar i van ampliar l'exercit.
• Els moviments contrarrevolucionaris.

Per a lluitar contra la revolució i afirmar els canvis revolucionaris es van crear dos comitès:

• El comitè de salvació pública, dirigit per Robespierre.
• El comitè de seguretat nacional. El seu objectiu va ser perseguir als sospitosos que anessin contra la revolució, no obstant això va ser el període que mes ciutadans van morir en la guillotina; això va crear un ambient de por i terror.

Davant aquesta situació la burgesia va reaccionar i va portar a terme al juliol del 94 un cop d'estat detenint i executant als principals dirigents jacobins, iniciant una nova etapa.



Treballa amb el mapa:
 
1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?
 
- Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, Fouché li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i en 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.



2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-
nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

-Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro

3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats de
Napoleó?

- Holanda, Itàlia, Estrúria, Ducat de Varsóvia, Baviera, Saxònia, Westfàlia, Wüttemberg, Dinamarca, Espanya ( fins al 1808 ), Imperi Otomà.


 
4) Quins van se els únics territoris no ocupats l’any 1811? On es
va produir la revolta popular més important contra Napoleó?

-Els territoris russos. A Córdoba.





- En la primera imatge, els republicans destronaven als dèspotes (privilegiats) i en la segona, napoleó saqueja Roma i l'obra dels republicans no té validesa.
Això va provocar una reacció d'impotència irebuig per part del poble.




Explica les diferencies que existeixen entre les parelles de termes proposats:







1) Tercer Estat/Estats Generals.



- Els Estats Generals a la França de l'Antic Règim eren una assemblea convocada pel rei de manera excepcional ia la qual acudien representants de cada estament: la noblesa (primer estat), el clergat (segon estat) i els representants de les ciutats que disposaven de consistori (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França, el Bell, dissolts per Lluís XIII el 1614, i convocats de nou per Lluís XVI el 1789, havent-se reunit un total de 21 vegades en 487 anys.

- El Tercer Estat és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del Feudalisme i l'Antic Règim. Es compon de la població mancada dels privilegis que gaudien al Clergat i la Noblesa, per tant pot ser també considerat equivalent al grup de no privilegiats o de pecheros. També pot anomenar estat pla, poble pla o en un poble a seques, plebs o comú.




2)Terror/Gran por:
- El Terror es un periodo de la historia de la Revolución francesa que duró de septiembre de 1793 a la primavera de 1794 y que ha generado numerosos debates.

- Gran por s'origina a les províncies franceses i es causen pels rumors de conspiracions aristocràtiques i per l'emoció que les notícies provinents de París provoquen en la pagesia.




3)Girondis/Jacobins:
- Els jacobins encara que ambdós grups van ser més radicals en els seus punts de vista dels moderats que havia dissenyat la monarquia constitucional,

- Els girondins van ser una mica menys radical. En 1791, després, el Girondins va sorgir com una potència important a França. Al principi les dues parts estaven units en els seus punts de vista.




4)Monarquia absoluta/Monarquia constitucional:

- La monarquia absoluta no podia subsistir molt de temps més a la puixança de la burgesia liberal, ia tot Europa va anar caient al llarg del segle.

- Monarquia constitucional és una forma de govern on el monarca ostenta la prefectura de l'estat. És un poder de mitjà caràcter simbòlic, ja que es troba regulat per una llei, sovint una constitució.




5)Directori/Consolat:
 - A França el Directori va ser l'última fase de la Revolució Francesa en què, després de posar terme al Terror de Robespierre, es produiria un retorn cap a posicions més moderades. El Directori va ser el poder executiu nacional entre el 2 novembre 1795 i el 10 de novembre de 1799, sent reemplaçament pel Consolat.

- El Consolat va ser la institució de govern a França entre la caiguda del Directori després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte del 18 de brumari de 1799 fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804.

Comments (0) Full article

En la Pau de Tilsit, en 1807, Napoleó va obligar a les potències derrotades a ingressar en el Sistema Continental proclamat en 1806, que era un bloqueig contra el seu últim enemic, la Gran Bretanya. Amb la intenció d'obligar-la a doblegar el genoll, va obligar Napoleó a Dinamarca, Noruega i Suècia a unir-se al bloqueig. L'Emperador, amb ajuda d'Espanya, va envair Portugal, aliada d'Anglaterra en 1807. L'ocupació d'Espanya en 1808, va donar lloc a la Guerra d'Independència.

A principis de 1814 escapa de Elba i regressa a França enderrocant altra vegada als Borbó. La seva desesperada temptativa de recobrar el poder va acabar amb la derrota de Waterloo i el seu bandejament a la illa de Santa Elena en 1815.

Comments (0) Full article

Durant l'estiu de 1795, la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constitució (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convenció es dissolt el mes d'octubre de 1795 i va començar a funcionar un nou règim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una república d'ordre, conservadora i sòlida, oposada tant al reialisme i a l'aristocràcia com a la democràcia popular i al jacobinisme. Aquesta pluralitat de cinc membres reflexa el temor al poder excessiu d'un home, record de la dictadura de Robespierre. Amb l'eliminació del moviment popular, la reacció s'intensifica. I els problemes van fent evolucionar al nou règim cap un autoritarisme que acabarà per imposar a l'exèrcit al capdavant del poder en un desplaçament continuu cap a la dreta política.



Les dificultats a l'interior s'agreugen per problemes econòmics i financers; l'oposició jacobina es manté activa i ha d'ésser reprimida; la revolta a la Vendée ressorgeix i, amb la intervenció de l'exèrcit, és dominada. Per la vessant exterior, l'exèrcit també és el protagonista car les guerres continuen amb el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne d'Anglaterra. Entre 1796 i 1797, les victòries franceses sobre els austríacs finalitzen amb un tracta de pau i el paper destacat d'un jove general Napoleó Bonaparte. El 1797 el Directori organitza una política expansiva i annexionista. La resposta dels estats europeus és la formació de la Segona Coalició, formada a finals de 1798. L'any següent la guerra torna a Europa on els exercits francesos ocupen el Regne de Nàpols. La campanya contra Anglaterra obliga a enviar l'expedició a Egipte l'any 1798, també sota el comandament de Napoleó. L'exèrcit ja ocupa el primer pla.



A nivell interior hi ha la necessitat d'una més gran estabilitat governamental i la realització de reformes, el desig de la burgesia conservadora d'afermar-se en el poder i la temença de nous rebrots revolucionaris dels jacobins. En aquest ambient es duu a terme un revisionisme constitucional on, una altra vegada, la política es monopolitzada per les classes benestants, mentre els ciutadans sense rendes són ciutadans passius. Només el pagament d'una determinada contribució permet accedir a la política. Ha passat definitivament la fase dels moviments populars. La revolució inicia una era d'ordre i d'autoritarisme car la burgesia francesa comença a considerar l'estabilitat com el valor suprem de la societat política.

Comments (0) Full article

França es converteix en una República.

Causes de la Radicalització de la Revolució.

· El sufragi universal impedeix que la Petita Burgesia participi en la política.
· La llibertat econòmica permet que els especuladors pugin els preus del cereal beneficiant-se de la fam i necessitat dels sans-culottes de París.
· La guerra accentua la misèria i provoca la desconfiança cap als traïdors.
· Alguns intel·lectuals pensen que la Revolució és massa moderada i aconsegueixen el suport dels sans-culottes al convèncer-los que els revolucionaris moderats són els culpables de la seva situació de misèria.

Divisió dels polítics entre

Girondinos: partit de l'Alta Burgesia. Defensa el sufragi universal, el dret a la propietat sense límits i la llibertat econòmica (incluída la llibertat de preus).



Muntanya o Jacobinos: partit de la Baixa Burgesia. Defensa el sufragi universal i que l'estat limiti el dret a la propietat, la llibertat econòmica i els preus.



Victoria de la Convenció Muntanyesa.

Suport dels Sans-Culottes (sufragi universal i limitació de preus).


Constitució de 1793

· Sobirania Nacional
· Divisió de poders: Convenció, Comitè de Salut Pública, Tribunals Populars.
· Sufragi Universal Masculí.
· Control de preus i limitació de la llibertat econòmica.



La Convenció Muntanyesa es manté en el poder precàriament per la gran quantitat d'enemics: Alta Burgesia, Camperols, potències estrangeres, cures refractaris, etc.

Robespierre, al capdavant del Comitè de Salut Pública es manté en el poder gràcies a la dictadura i al Terror Revolucionari.



Reacció de Thermidor (28 de Juliol de 1794): El caos, la misèria i el Terror generen un cansament en el poble francès que busca la pau i la prosperitat econòmica, encara que perdi algunes llibertats.

Comments (0) Full article

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

Al mateix temps que es va produí la revolució jurídica, es va iniciar la revolució popular a París i altres ciutats que consolidà la revolució burgesa davant la reacció del monarca i dels privilegiats de l'Antic Règim. El poble tenia el convenciment que el rei, que acabava de canviar part del govern l'11 de juliol atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar en contra d'aquesta mesura. Els sectors populars van acabar atacant l'Hôtel des Invalides per agafar armes de foc amb què defensar la revolució i, a continuació, van robar la pólvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts polítics i que havia esdevingut l'encarnació del poder absolut del sobirà. Dominada la reacció, Lluís XVI torna a París i la noblesa inicià la fugida, i l'oposició al nou règim.





La revolta sorgida del Parlament s'estengué per la França rural i, a les províncies, les masses camperoles s'incorporaren a la revolta contra els senyors, període conegut com la Gran Por de l'estiu de 1789. Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i prengueren les armes i es revoltaren; tot i no trobar els suposats bandolers, atacaren els senyors i cremaren els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals.



Els grups polítics

Els revolucionaris van concebre la transformació de la nació de formes diferents. A l'Assemblea Constituent els constitucionalistes exerciren una influència notable, dirigits per Mirabeau i La Fayette, partidaris d'una monarquia moderada amb el control d'una constitució. Una part de l'aristocràcia s'integrà en aquest grup.

• Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jacques-Pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda, de Bordeus i Nantes, que havien intervingut en el comerç d'ultramar. Aquest grup era partidari de realitzar la revolució emprant les lleis, desaprovaven el terror i defensaven la propietat; creien que les idees revolucionàries tenen un valor universal i donaven importància a un increment del poder de les províncies davant el centralisme de la capital, París.


• Els demòcrates, el sector més exaltat, liderat per Lazare Nicolas Marguerite Carnot, defensaven el sufragi universal i l'assumpció directa de la sobirania pel poble. El grup de Jean-Paul Marat estava relacionat amb els demòcrates, però actuaven de forma preferent al carrer, en lloc de fer-ho a l'Assemblea.



L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791)


Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolició dels privilegis feudals:[16] l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, són abolits sense indemnització, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional (Article primer). Alhora, totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització (Decret del 4 d'agost de 1789, Article quart)

El 26 d'agost de 1789, l'assemblea constituent aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El nou text recull la influència de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs iŀlustrats del segle XVIII. La Declaració francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei. En concret, proclama la igualtat de tots els homes (article 1) i dels seus drets naturals i inalienables, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió (article 2); declara la preeminència de la sobirania de la nació; assevera que la llei ha d'ésser l'expressió de la voluntat general (article 6); instaura la llibertat d'opinió, d'impremta i religió, estableix la separació de poders i, en el darrer article, conclou en la inviolabilitat del dret de propietat. Aquest text fonamental va ser utilitzat com a preàmbul de la constitució del 1791 i va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle XIX, i encara avui és un document cultural i polític de gran interès.


La constitució de 1791 és un assaig de monarquia liberal. Els seus punts més importants són:

Per la burgesia girondina, que dominava l'Assemblea, la llibertat de disposar plenament dels seus béns era essencial. La igualtat que havien reclamat contra l'aristocràcia no podia tractar-se més que d'igualtat civil. La llei era igual per tothom, però les diferències econòmiques continuaven mantenint una forta desigualtat social. La igualtat política tampoc s'aconseguí, car el sufragi fou organitzat amb el cens i el dret de vot quedà restringit als propietaris, sinònim de ciutadans actius. Van quedar exclosos del dret de sufragi la majoria de la població.

En aquest context, l'Assemblea Constituent es dissol i es convoquen eleccions per una nova Assemblea.

Comments (0) Full article