NoeeeMii*

Al final del s. XVIII a França pervivia l’Antic Règim: Lluís XVI continuava sent un monarca absolut i la societat era estamental i estava dividida entre els privilegiats (la noblesa i el clergat) i els no privilegiats (l’anomenat Tercer Estat).



Lluis XVI:
En aquesta situació, tres tipus de causes (econòmiques, socials i ideològiques) van provocar una situació revolucionària:


 - Causes econòmiques:

Possiblement la causa més significativa. Cal pensar que des de la meitat del segle hi van haver males collites a França, que van provocar una crisi de subsistència.
Aquesta crisi de subsistència va provocar :

      • Alça de preus del pa i del vi.

      • Crisi en la indústria i en conseqüència descontentament popular, atur i misèria.


L’altre factor va ser el fort deute de l’Estat per despeses de la Cort i els conflictes bèl•lics (participació en la Revolució Americana).

Les despeses superaven els 5.000 milions i els ingressos previstos d’uns 500.

Per la configuració social de l’Estat la pressió econòmica era sobre el 3r. Estat. Aquest grup estava obligat a:

   • Treballar gratis uns dies a la setmana (pagesos)

   • Pagament del delme a l’esglèsia.

   • Pagament de la talla a l’estat.


Per contra, la Cort vivia de forma fastuosa (moltes persones de servei, festes i desfilades a Versalles…) Especialment era criticada Maria Antonieta.


Breu descripció que es fa de Maria Antonieta:


En aquests context els ministres d’Hisenda dimitien o eren cessats amb molta rapidesa. En poc temps van passar 3:

Turgot ------ Necker ------ Calonne

Calonne va intentar reformar l’Hisenda i va plantejar crear un nou impost (el veintavo) que gravaria les propietats i per tant afectava a tots els estaments i especialment a la noblesa i el clergat (tenien 1/6 de les terres).


Aquest serà el motiu de la convocatòria dels Estats Generals











- Causes socials

L’estructura estamental de la societat provocava problemes especialment a la burgesia que havia progressat econòmicament però no políticament (degut als privilegis de l’aristocràcia, l’organització gremial que encara subsistia, drets i monopolis feudals).

Aquesta situació de descontentament es reflecteix en els Quaderns de Queixes que s’elaboren quan es convoquen els Estats Generals:

- Causes ideològiques

La il.lustració va ser la base ideològica de la Revolució francesa.
Els pensadors il.lustrats defensaven els “drets naturals” de les persones, basats en la igualtat i seguretat jurídica.






Lloc de l'informació extreta:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa

http://www.elergonomista.com/historia/revolucionfrancesa.htm

http://csocials.wikispaces.com/file/view/2.-+Causes+de+la+revoluci%C3%B3+industrial.pdf

Comments (0) Full article

Comments (0) Full article

Paco de Lucía, born Francisco Sánchez Gómez (in Algeciras, Cádiz on December 21, 1947), is a Spanish composer and guitarist. Recognized as a "virtuoso flamenco" guitarist all over the world, he is a leading proponent of the Modern Flamenco style, and is one of the very few flamenco guitarists who have also successfully crossed over into other genres of music. He enjoys, and has been a successful musician in, many styles such as classical, jazz, and world music. He is the winner of the 2004 Prince of Asturias Awards in Arts.


Biography

Paco de Lucia was born Francisco Sánchez Gómez in Algeciras, a city in the province of Cádiz, at the southernmost tip of Spain directly in front of the Rock of Gibraltar. The youngest of the five children of flamenco guitarist Antonio Sánchez, and brother of flamenco singer Pepe de Lucía and flamenco guitarist Ramón de Algeciras, he adopted the stage name Paco de Lucía in honor of his Portuguese mother, Lucía Gomes. In Algeciras, and generally in Andalusia, it is a custom to name boys (especially if they have the same first name) by adding the mother's name in order to properly identify them, such as "Paco de (la) Carmen," "Paco de (la) María," and so on.

Comments (0) Full article

Although considered part of the culture of Spain, flamenco actually originated in one specific region, Andalucia. Other areas, mainly Extremadura and Murcia, have contributed to the development of several flamenco musical forms, and many renowned flamenco artists have been born outside Andalusia. It is generally acknowledged that flamenco grew out of the interplay of Arabic, Andalucian, Sephardic, and Gypsy cultures that existed in Andalusia prior to and after the Reconquest. Latin American and especially Cuban influences have also contributed, as evidenced in the dances of "Ida y Vuelta". Flamenco is the music of the gypsies and played in their social community. Andalusian people who grew up around gypsies, and the life, were also accepted as "flamencos" (Paco de Lucía).

Comments (0) Full article