L'Època Napoleònica
jueves, enero 07, 2010
El precipitat retorn de Napoleó a França en 1799, tenia un doble objectiu; ocupar el poder a França i combatre a la segona coalició Europea impulsada per Anglaterra i formada, a més, per Rússia, Àustria, Portugal, Turquia i diversos estats alemanys i italians. Assegurat el seu poder a França, Bonaparte va decidir atacar les possessions d'Àustria a Itàlia. En 1800 va creuar els Alps i va obtenir altra brillant victòria contra els austríacs en Marengo. El camí cap a Viena estava obert. Altra derrota austríaca, en Hohenlinden, el mateix any, va induir a Portugal i Àustria a acordar la pau en 1801. La Gran Bretanya va enviar un exèrcit a Egipte en 1800 i va expulsar als francesos d'allí a l'any següent. Rússia, els exèrcits del qual havien estat derrotats, ja s'havia retirat de la contesa en 1799, i en 1802 Gran Bretanya i Turquia van fer la pau amb França.
En 1803, Gran Bretanya va tornar a declarar la guerra a França. En aquesta ocasió Napoleó tenia com aliat a Espanya. Napoleó, proclamat Emperador en 1804, va decidir envair Anglaterra concentrant el seu exèrcit en Boulogne. Allí esperava l'arribada de la flota conjunta Hispà Francesa que hauria de protegir el desembarcament. No obstant això la flota va ser destruïda en Trafalgar i Napoleó va desistir de l'intent. En 1805 es va formar la Tercera Coalició contra França, formada per la Gran Bretanya, Rússia, Suècia, Àustria i, posteriorment, Prusia. Napoleó va derrotar als austríacs en Austerlitz en 1805, als prusianos en Jena i Auerstadt en 1806, i als russos en Friedland en 1807. Tota Europa estava sota el poder francès.En la Pau de Tilsit, en 1807, Napoleó va obligar a les potències derrotades a ingressar en el Sistema Continental proclamat en 1806, que era un bloqueig contra el seu últim enemic, la Gran Bretanya. Amb la intenció d'obligar-la a doblegar el genoll, va obligar Napoleó a Dinamarca, Noruega i Suècia a unir-se al bloqueig. L'Emperador, amb ajuda d'Espanya, va envair Portugal, aliada d'Anglaterra en 1807. L'ocupació d'Espanya en 1808, va donar lloc a la Guerra d'Independència.
En 1809 Àustria declara la guerra a França però torna a sofrir altra humillante derrota en Wagram.
La sortida de Rússia del bloqueig continental va obligar a Napoleó a declarar la guerra a Rússia en 1812, amb la intenció d'ocupar Moscou. Després de les victòries de Smolensko i Borodino, Napoleó va entrar a Moscou. L'Hivern rus, aliat estratègic dels Russos va obligar a la retirada del Gran Exèrcit i el seu aniquilación en una llarga sèrie de combats de guerrillers.
El desastre va induir una nova coalició contra França per part de la Gran Bretanya, Rússia, Prusia, Suècia i Àustria, a les quals es van unir més tard diversos estats alemanys i italians. Després de la seva derrota en Leipzig en 1813, Napoleó va haver de retirar-se en tots els fronts, i després de la caiguda de París en 1814, ocupada per l'exèrcit rus, va abdicar i va ser confinat en Elba.
0 comentarios:
Publicar un comentario