NoeeeMii*

Durant l'estiu de 1795, la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constitució (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convenció es dissolt el mes d'octubre de 1795 i va començar a funcionar un nou règim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una república d'ordre, conservadora i sòlida, oposada tant al reialisme i a l'aristocràcia com a la democràcia popular i al jacobinisme. Aquesta pluralitat de cinc membres reflexa el temor al poder excessiu d'un home, record de la dictadura de Robespierre. Amb l'eliminació del moviment popular, la reacció s'intensifica. I els problemes van fent evolucionar al nou règim cap un autoritarisme que acabarà per imposar a l'exèrcit al capdavant del poder en un desplaçament continuu cap a la dreta política.



Les dificultats a l'interior s'agreugen per problemes econòmics i financers; l'oposició jacobina es manté activa i ha d'ésser reprimida; la revolta a la Vendée ressorgeix i, amb la intervenció de l'exèrcit, és dominada. Per la vessant exterior, l'exèrcit també és el protagonista car les guerres continuen amb el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne d'Anglaterra. Entre 1796 i 1797, les victòries franceses sobre els austríacs finalitzen amb un tracta de pau i el paper destacat d'un jove general Napoleó Bonaparte. El 1797 el Directori organitza una política expansiva i annexionista. La resposta dels estats europeus és la formació de la Segona Coalició, formada a finals de 1798. L'any següent la guerra torna a Europa on els exercits francesos ocupen el Regne de Nàpols. La campanya contra Anglaterra obliga a enviar l'expedició a Egipte l'any 1798, també sota el comandament de Napoleó. L'exèrcit ja ocupa el primer pla.



A nivell interior hi ha la necessitat d'una més gran estabilitat governamental i la realització de reformes, el desig de la burgesia conservadora d'afermar-se en el poder i la temença de nous rebrots revolucionaris dels jacobins. En aquest ambient es duu a terme un revisionisme constitucional on, una altra vegada, la política es monopolitzada per les classes benestants, mentre els ciutadans sense rendes són ciutadans passius. Només el pagament d'una determinada contribució permet accedir a la política. Ha passat definitivament la fase dels moviments populars. La revolució inicia una era d'ordre i d'autoritarisme car la burgesia francesa comença a considerar l'estabilitat com el valor suprem de la societat política.

Comments (0) Full article

França es converteix en una República.

Causes de la Radicalització de la Revolució.

· El sufragi universal impedeix que la Petita Burgesia participi en la política.
· La llibertat econòmica permet que els especuladors pugin els preus del cereal beneficiant-se de la fam i necessitat dels sans-culottes de París.
· La guerra accentua la misèria i provoca la desconfiança cap als traïdors.
· Alguns intel·lectuals pensen que la Revolució és massa moderada i aconsegueixen el suport dels sans-culottes al convèncer-los que els revolucionaris moderats són els culpables de la seva situació de misèria.

Divisió dels polítics entre

Girondinos: partit de l'Alta Burgesia. Defensa el sufragi universal, el dret a la propietat sense límits i la llibertat econòmica (incluída la llibertat de preus).



Muntanya o Jacobinos: partit de la Baixa Burgesia. Defensa el sufragi universal i que l'estat limiti el dret a la propietat, la llibertat econòmica i els preus.



Victoria de la Convenció Muntanyesa.

Suport dels Sans-Culottes (sufragi universal i limitació de preus).


Constitució de 1793

· Sobirania Nacional
· Divisió de poders: Convenció, Comitè de Salut Pública, Tribunals Populars.
· Sufragi Universal Masculí.
· Control de preus i limitació de la llibertat econòmica.



La Convenció Muntanyesa es manté en el poder precàriament per la gran quantitat d'enemics: Alta Burgesia, Camperols, potències estrangeres, cures refractaris, etc.

Robespierre, al capdavant del Comitè de Salut Pública es manté en el poder gràcies a la dictadura i al Terror Revolucionari.



Reacció de Thermidor (28 de Juliol de 1794): El caos, la misèria i el Terror generen un cansament en el poble francès que busca la pau i la prosperitat econòmica, encara que perdi algunes llibertats.

Comments (0) Full article

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

Al mateix temps que es va produí la revolució jurídica, es va iniciar la revolució popular a París i altres ciutats que consolidà la revolució burgesa davant la reacció del monarca i dels privilegiats de l'Antic Règim. El poble tenia el convenciment que el rei, que acabava de canviar part del govern l'11 de juliol atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament per protestar en contra d'aquesta mesura. Els sectors populars van acabar atacant l'Hôtel des Invalides per agafar armes de foc amb què defensar la revolució i, a continuació, van robar la pólvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts polítics i que havia esdevingut l'encarnació del poder absolut del sobirà. Dominada la reacció, Lluís XVI torna a París i la noblesa inicià la fugida, i l'oposició al nou règim.





La revolta sorgida del Parlament s'estengué per la França rural i, a les províncies, les masses camperoles s'incorporaren a la revolta contra els senyors, període conegut com la Gran Por de l'estiu de 1789. Els camperols creien que els nobles havien contractat bandolers i prengueren les armes i es revoltaren; tot i no trobar els suposats bandolers, atacaren els senyors i cremaren els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals.



Els grups polítics

Els revolucionaris van concebre la transformació de la nació de formes diferents. A l'Assemblea Constituent els constitucionalistes exerciren una influència notable, dirigits per Mirabeau i La Fayette, partidaris d'una monarquia moderada amb el control d'una constitució. Una part de l'aristocràcia s'integrà en aquest grup.

• Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jacques-Pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda, de Bordeus i Nantes, que havien intervingut en el comerç d'ultramar. Aquest grup era partidari de realitzar la revolució emprant les lleis, desaprovaven el terror i defensaven la propietat; creien que les idees revolucionàries tenen un valor universal i donaven importància a un increment del poder de les províncies davant el centralisme de la capital, París.


• Els demòcrates, el sector més exaltat, liderat per Lazare Nicolas Marguerite Carnot, defensaven el sufragi universal i l'assumpció directa de la sobirania pel poble. El grup de Jean-Paul Marat estava relacionat amb els demòcrates, però actuaven de forma preferent al carrer, en lloc de fer-ho a l'Assemblea.



L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791)


Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolició dels privilegis feudals:[16] l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, són abolits sense indemnització, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional (Article primer). Alhora, totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització (Decret del 4 d'agost de 1789, Article quart)

El 26 d'agost de 1789, l'assemblea constituent aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El nou text recull la influència de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs iŀlustrats del segle XVIII. La Declaració francesa reconeix drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei. En concret, proclama la igualtat de tots els homes (article 1) i dels seus drets naturals i inalienables, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió (article 2); declara la preeminència de la sobirania de la nació; assevera que la llei ha d'ésser l'expressió de la voluntat general (article 6); instaura la llibertat d'opinió, d'impremta i religió, estableix la separació de poders i, en el darrer article, conclou en la inviolabilitat del dret de propietat. Aquest text fonamental va ser utilitzat com a preàmbul de la constitució del 1791 i va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle XIX, i encara avui és un document cultural i polític de gran interès.


La constitució de 1791 és un assaig de monarquia liberal. Els seus punts més importants són:

Per la burgesia girondina, que dominava l'Assemblea, la llibertat de disposar plenament dels seus béns era essencial. La igualtat que havien reclamat contra l'aristocràcia no podia tractar-se més que d'igualtat civil. La llei era igual per tothom, però les diferències econòmiques continuaven mantenint una forta desigualtat social. La igualtat política tampoc s'aconseguí, car el sufragi fou organitzat amb el cens i el dret de vot quedà restringit als propietaris, sinònim de ciutadans actius. Van quedar exclosos del dret de sufragi la majoria de la població.

En aquest context, l'Assemblea Constituent es dissol i es convoquen eleccions per una nova Assemblea.

Comments (0) Full article

Al final del s. XVIII a França pervivia l’Antic Règim: Lluís XVI continuava sent un monarca absolut i la societat era estamental i estava dividida entre els privilegiats (la noblesa i el clergat) i els no privilegiats (l’anomenat Tercer Estat).



Lluis XVI:
En aquesta situació, tres tipus de causes (econòmiques, socials i ideològiques) van provocar una situació revolucionària:


 - Causes econòmiques:

Possiblement la causa més significativa. Cal pensar que des de la meitat del segle hi van haver males collites a França, que van provocar una crisi de subsistència.
Aquesta crisi de subsistència va provocar :

      • Alça de preus del pa i del vi.

      • Crisi en la indústria i en conseqüència descontentament popular, atur i misèria.


L’altre factor va ser el fort deute de l’Estat per despeses de la Cort i els conflictes bèl•lics (participació en la Revolució Americana).

Les despeses superaven els 5.000 milions i els ingressos previstos d’uns 500.

Per la configuració social de l’Estat la pressió econòmica era sobre el 3r. Estat. Aquest grup estava obligat a:

   • Treballar gratis uns dies a la setmana (pagesos)

   • Pagament del delme a l’esglèsia.

   • Pagament de la talla a l’estat.


Per contra, la Cort vivia de forma fastuosa (moltes persones de servei, festes i desfilades a Versalles…) Especialment era criticada Maria Antonieta.


Breu descripció que es fa de Maria Antonieta:


En aquests context els ministres d’Hisenda dimitien o eren cessats amb molta rapidesa. En poc temps van passar 3:

Turgot ------ Necker ------ Calonne

Calonne va intentar reformar l’Hisenda i va plantejar crear un nou impost (el veintavo) que gravaria les propietats i per tant afectava a tots els estaments i especialment a la noblesa i el clergat (tenien 1/6 de les terres).


Aquest serà el motiu de la convocatòria dels Estats Generals











- Causes socials

L’estructura estamental de la societat provocava problemes especialment a la burgesia que havia progressat econòmicament però no políticament (degut als privilegis de l’aristocràcia, l’organització gremial que encara subsistia, drets i monopolis feudals).

Aquesta situació de descontentament es reflecteix en els Quaderns de Queixes que s’elaboren quan es convoquen els Estats Generals:

- Causes ideològiques

La il.lustració va ser la base ideològica de la Revolució francesa.
Els pensadors il.lustrats defensaven els “drets naturals” de les persones, basats en la igualtat i seguretat jurídica.






Lloc de l'informació extreta:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa

http://www.elergonomista.com/historia/revolucionfrancesa.htm

http://csocials.wikispaces.com/file/view/2.-+Causes+de+la+revoluci%C3%B3+industrial.pdf

Comments (0) Full article

Comments (0) Full article

Paco de Lucía, born Francisco Sánchez Gómez (in Algeciras, Cádiz on December 21, 1947), is a Spanish composer and guitarist. Recognized as a "virtuoso flamenco" guitarist all over the world, he is a leading proponent of the Modern Flamenco style, and is one of the very few flamenco guitarists who have also successfully crossed over into other genres of music. He enjoys, and has been a successful musician in, many styles such as classical, jazz, and world music. He is the winner of the 2004 Prince of Asturias Awards in Arts.


Biography

Paco de Lucia was born Francisco Sánchez Gómez in Algeciras, a city in the province of Cádiz, at the southernmost tip of Spain directly in front of the Rock of Gibraltar. The youngest of the five children of flamenco guitarist Antonio Sánchez, and brother of flamenco singer Pepe de Lucía and flamenco guitarist Ramón de Algeciras, he adopted the stage name Paco de Lucía in honor of his Portuguese mother, Lucía Gomes. In Algeciras, and generally in Andalusia, it is a custom to name boys (especially if they have the same first name) by adding the mother's name in order to properly identify them, such as "Paco de (la) Carmen," "Paco de (la) María," and so on.

Comments (0) Full article

Although considered part of the culture of Spain, flamenco actually originated in one specific region, Andalucia. Other areas, mainly Extremadura and Murcia, have contributed to the development of several flamenco musical forms, and many renowned flamenco artists have been born outside Andalusia. It is generally acknowledged that flamenco grew out of the interplay of Arabic, Andalucian, Sephardic, and Gypsy cultures that existed in Andalusia prior to and after the Reconquest. Latin American and especially Cuban influences have also contributed, as evidenced in the dances of "Ida y Vuelta". Flamenco is the music of the gypsies and played in their social community. Andalusian people who grew up around gypsies, and the life, were also accepted as "flamencos" (Paco de Lucía).

Comments (0) Full article